L’editor

15 min de lectura

Els inicis

Cal dir que la redacció de l’editorial, en aquella època inicial, era una olla. Tots ens dedicàvem, principalment, a la política –activitat en aquell moment dissortadament estèril o, si més no, únicament testimonial. La redacció era una tertúlia permanent per on passaven escriptors, polítics amateurs, personatges d’activitat incerta –posteriorment desapareguts– que proposaven projectes literaris i subversius inversemblants o impossibles. Per cada minut d’activitat editorial productiva, dedicàvem hores a la xafarderia política, a la redacció de documents protestataris i a la consegüent recollida de signatures i, el que era pitjor, unes inacabables discussions ideològiques que, òbviament, no menaven enlloc. Tanmateix, aquella va ser una part de la nostra formació política… i un record sentimental, passats els anys.

Entrevista a Josep M. Castellet, L’Avenç, 300 (març 2005)

La formació del editor

La primera aventura en el sector del llibre imprès per part de Castellet va ser  la creació de la Impremta Frontis, amb l’editor Joaquim Horta, i amb Francesc Todó, que es cuidaria del grafisme. La impremta la van instal·lar a l’edifici David del carrer Aribau de Barcelona, el 1956. El 1963 van haver de tancar per problemes econòmics.

La independència econòmica definitiva, que li permetrà casar-se amb Isabel Mirete, i allunyar-se definitivament del despatx del pare, l’hi proporcionà el 1956-57 un antic company de carrera, Joan de Déu Trias de Bes, en oferir-li la direcció d’una editorial jurídica, Praxis, que s’havia de dedicar a posar al dia els manuals de jurisprudència, seguint el model d’un editorial francesa del mateix nom i amb un finançament de Ramon Guardans. 

Però la veritable formació d’editor l’adquirirà formant part –entre el 1955 i el 1967– del comitè de lectura de Seix Barral. Carlos Barral, seguint el model dels editors Einaudi i Gallimard, va organitzar un comitè de lectura d’una editorial que començava a tirar endavant amb dues col·leccions clau en la transformació dels gustos literaris del moment: la Biblioteca Breve (1954) i la Biblioteca Formentor (1960).

El comitè de lectura estava format per Carlos Barral, Joan Petit –el director literari de l’editorial–, José M. Valverde, Antoni Vilanova, Margarita Fontserè, Gabriel Ferrater, Jaime Gil de Biedma i Josep M. Castellet.

El director literari d’Edicions 62

Quan el 1962 Max Cahner i Ramon Bastardas acaben de fundar Edicions 62  demanen al polèmic antòleg una obra equivalent a Veinte años de poesía española (1959) sobre la poesia catalana. Castellet no pot fer-la sol perquè el seu coneixement de la matèria no és suficient per encarar una aventura com aquesta. Les seves aproximacions a la literatura catalana han estat bàsicament sociològiques i encara no ha analitzat autors i textos. És aleshores que demana la col·laboració de Joaquim Molas, amb qui el 1963 publica Poesia catalana del segle XX, que es converteix en l’obra per antonomàsia de la crítica que milita en el realisme. I Castellet, acompanyat de Molas aquest cop,  torna al centre de la polèmica. 

La inicial col·laboració amb Edicions 62 culminarà el 1964 quan Cahner, interessat en el perfil de Castellet per la seva vinculació amb el cosmopolitisme de Seix Barral i dels premis Formentor, li va oferir la direcció literària de la incipient editorial, que en aquell moment no havia publicat més d’una vintena de títols. Castellet s’endinsava en una aventura que li resultava molt més interessant i atractiva, que no pas la seguretat que li oferia Praxis, l’editorial jurídica on s’havia guanyat la vida fins llavors. I complicada, certament: a finals de 1969 la gestió de la Gran Enciclopèdia Catalana, l’obra estrella d’Edicions 62,  va ocasionar la primera gran crisi econòmica de l’empresa que es va resoldre amb una separació radical entre l’Enciclopèdia i l’editorial. Castellet i Bastardes es van quedar a Edicions 62, on van haver d’enfrontar la recuperació a través d’una imprescindible reorientació del catàleg que exigia la nova situació econòmica.

Col·leccions emblemàtiques del catàleg dels primers anys

La reorientació del catàleg

Si fins llavors Castellet havia estat un director literari a sou, en aquesta segona etapa esdevindria un editor empresarial. I emprèn una reorientació important de la línia editorial: d’una banda ha d’alentir el ritme de les col·leccions més prolífiques (Antologia Catalana, el Balancí, Llibres a l’Abast) reduint-ne a la meitat el nombre de títols per any i reduint la literatura universal per publicar gairebé exclusivament autors catalans. De l’altra modificar a fons el catàleg, amb el tancament d’una sèrie de col·leccions i la introducció d’unes altres en dues línies contemporànies: llibreria i terminis. En el mercat de llibreria, s’aposta pel llibre de baix cost; en l’altre s’obre una nova línia editorial, endegada a partir del 1973: la del llibre il·lustrat. Si bé requerien una inversió molt més important, els llibres de gran format i de preu considerable obrien un nou camí de comercialització de gran importància per a l’empresa: el llibre a terminis. 

Amb l’entrada de Joaquim Sabrià al capdavant de l’àrea comercial, aquesta línia va rebre un fort impuls: es can crear i produir obres com la Història de l’art català, la Història de Catalunya o la Història de la cultura catalana.

Finalment, Edicions 62 es va trobar en unes condicions immillorables per poder tirar endavant l’ambiciosa col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Catalana (MOLU) un vell projecte de Joaquim Molas que fins llavors no s’havien vist amb cor de tirar endavant: a ritme d’un volum al mes, una sèrie tancada de cent títols que oferís  una visió de conjunt de la tradició literària catalana, gairebé un cànon. 

En pocs anys Castellet i Bastardas van aconseguir refundar l’editorial, mantenint l’orientació amb què havia nascut: suplir les mancances bàsiques del mercat editorial català i connectar amb el model editorial europeu i cosmopolita, creant un catàleg multidisciplinari, interessat per tots els camps de la cultura i per totes les formes del llibre. Quan Castellet es jubilà com a director literari el 1996 el catàleg editorial havia arribat als 3.500 títols. La seva vinculació amb la casa continuà amb la presidència —des del 1999— del nou Grup 62.

L’escriptor memorialista

L’escriptor memorialista

Bibliografia

Bibliografia

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.